Us escrivim des d'ADESC la Gemma i la Monica, enviades especials des de Sanghare,
ja que som les que estem mes aprop...
Ens vam quedar en el relat fins dijous....
Divendres ens vam reunir amb la cupula d'ADESC, per a fer les presentacions
oficials, l'explicacio dels projectes i les seves idees de futur...
Tambe ens vam presentar les components del grup i vam fer el planning de l'estada...
Despres vam anar a visitar el centre de salut de Sare Coly
No hi era la Marie Therese, estava a Dakar (tothom a qui haviem de visitar esta a Dakar...)
Pero vam parlar amb l'infermer i l'encarregat de la farmacia... aqui teniu una foto!
Dissabte vam anar a passar el dia a Velingara! un passeig pel mercat i algunes compres,
i despres a dinar a casa la Dienaba que ens va ensenyar a cuinar un plat senegales mentre li feiem
de pinches i una amiga seva feia trenes a la Ingrid...
la tornada a ADESC va ser una odissea... en "car rapide" que en diuen ells...
pero que va estar 2h per a fer un trajecte de 9 km, que en cotxe fem en 15 minuts...
l'Afrique c'est comme çà!!!!
en properes entregues us explicarem la vida en families!
fins aviat!
20 comentaris:
Noies!!! xafardeijo el blog cada dia!!!!!! m'encanta tot el que feu, veig que pasareu un mes inovidable, d'això es tracta! em feu embeja però us hai de dir que jo no se si seria tant valenta com vos! continueu tant treballadores i aventureres, jiijii muaaaaa*
paula garcés.
veig que esteu aprofitant intensament el temps...
disfruteu de les "vostres" famílies i ja explicareu les respectives experiències en el proper capítol
bona sort!!
Molt bonic, molt bonic. Ja em perdonareu, però és que no acabo d'entendre l'objectiu final d'aquesta estada. És a dir, el benefici per a vosaltres sí que el veig: viure un mes en un poblat africà sense tele i sense Zara i aprendre com s'ho fan per sobreviure, que després resumireu en l'EXPERIÈNCIA que podreu explicar a tothom i com us ha canviat la vida. Però, i per ells? Què en treuen de tenir-vos que contribueixi a millorar la seva qualitat de vida o que els aporti millores en algun sentit pràctic? Si la vostra aportació és sobretot "compartir i conèixer, oferir temps, compartir tasques domèstiques, i intercanviar preocupacions, que pot ser més important que no només el treball o la capacitació tècnica", és una aportació a molt curt termini i que podrieu fer a qualsevol barri d'immigrants africans de per aquí. De què els serveix que els treieu les cabres a pasturar o aneu a buscar llenya durant un mes, si després es tornaran a quedar igual? Basant-me en el que veig en el blog, sembla més una excursió a un parc temàtic o un "perdidos en la tribu" però amb bon rotllo.
Per a "Anònim". No sé què és "perdidos en la tribu", però comparar l'experiència del camp amb un parc temàtic em sembla si més no desafortunat. L'objectiu dels camps de solidaritat de setem queden molt clars a la seva web http://www.setem.cat/generales.php?id=8&ids=17&idsb=80&lg=ca
Penso que no és incompatible ni excloent el coneixement directe del Nord amb el coneixement directe del Sud i que els beneficis no sempre són quantificables en els termes que planteges. I si ho fossin, els camps de solidaritat no persegueixen aquests objectius. Les persones que viatgen no van a canviar la situació del món en 25 dies sinó a intentar entendre-la en base a relacions personals, i a posicionar-se en conseqüència des del seu marge d'acció, poc podrien fer per millorar la "qualitat de vida a llarg termini" de tot un continent, ni tan sols d'un país, ni regió, ni ciutat ni barriada.
Està clar q estem millor asseguts al sofà de casa criticant i prejutjant a persones que ni coneixem. Petonets anònim primer... ets un fenòmenu, però no et preocupis, elles no estant intentant que tu entenguis el sentit dels seus actes, amb aquest blog simplement mantenen la promesa d'anar-nos explicant, als que de veritat ens interessa, com els està anant el viatge. Als seus propers em refereixo. El sentit i l'objectiu d'aquest viatge ja el coneixíem d'antuvi tota la gent per a qui aquest blog ha estat creat. Estic d'acord en què el teu comentari és ben desafortunat.
Noies, gràcies per anar compartint una empresa tant bonica i tenir-nos informats dels progressos. Petonets i abraçades valentes!
Jo.
Gràcies anònim tercer pel cumplidu i els petonets; de la resta del missatge res a dir, nomès que tu ets el primer que critiques i prejutges a gent que no coneixes.
Gràcies anònim segon per provar d'explicar-me el que no entenc. Segueixo pensant que, a partir del que es veu al blog, són unes vacances disfressades de solidaritat (ara anem a dinar aquí, ara dinem allà, ara anem a aquesta festa, ara volem ballar) i, en quasi dues setmanes que fa que hi són, no he vist res sobre la realitat socioeconòmica del lloc en qüestió.
Estic d'acord amb l'anònim segon, no és veu per enlloc la tasca que féu, sembla que només aneu de dinar en dinar i de xerrada en xerrada. 10 persones poden fer més a l'africa en 1 setmana si s ho proposen que en un mes i no és el què veig en el vostre blog.Efectivament semblen més unes vacanes.... no dic que no sigueu "valentes", dedicar el vostre temps de vacances per anar a l africa a intentar ajudar és molt noble, però no esteu fent gaire res de res en quan a voluntariat, està molt bé oferir temps, però per què, ajudeu a construir algún pou??? ajudeu a realitzar alguna millora en el regadiu , millora en quant a la ramaderia , a salut???? a mi em sembla molt que no....s'ha de ser més realista en quan a les necessitats d'aquesta gent... era una oportunitat fantàstica per ajudar de veritat, perduda....
ostres.... està molt i molt bé parlar amb l 'infemer de la farmàcia....molt constructiu ....se us va acudir de aprofitar el viatge per portar medicaciò???? segur que no....
Holaaa !!!! He vist el vostre Blog i sort que estava mig assegut per què m'he caigut d'esquenes de lo boniquet que és.
Em sembla una fantastica idea el fet d'anar a l'Àfrica a ajudar-los a anar abuscar aigua, i parlar amb ells sobre lo pobres que ells són i lo malament que vosaltres ho passeu per pagar la hipoteca a final de mes (ja sabeu, de l'àtic que teniu o del piset de la platja...).
Que no heu vist que de gent com vosaltres ja n'hi han anat i no se n'ha quedat ni un ??
Si de veritat voleu ajudar us proposo una cosa: us veneu tot el que tingueu a casa vostre i aneu a viure amb ells per sempre. Desprès podreu comprar una motobomba per treure l'aigua del pou, una furgoneta per poder portar el bestiar a munt i avall, eines, material d'obra, ...
D'aquesta manera podreu contribuir més "directament" en els problemes diaris que tenen.
Si no us convenç aquesta opció, quan torneu sempre podreu tornar a casa vostre, quedar amb els vostres amics "cumbas" i comentar "lo superfort" de l'experiència, de "lo fatal" que arriben a estar a l'Àfrica, i "lo negrets" que són.
No us ofeneu però aquesta cançó ja l'han tocada abans.
Una abraçada a tots i totes, i no prengueu mal, si us plau.
Anonims,
Com a mínim amb el blog s'ha aconseguit que us interessessiu / interessessim més pel Senegal, que, a la meva modesta opinió, ja és un pas. Si bé un pas petit, un en la bona direcció. Res més, salut.
Gracias, Núria, por tu restuesta constructiva, la comparto plenamente. Leyendo los comentarios anónimos no sé, me parece que todo está mal, se haga lo que se haga. Si se va allí para comprender cómo viven los senegaleses y ver cómo es su cultura, sus riquezas y sus necesidades, se dice que está mal, que sólo se va de turismo y a molestar. Si se va por más tiempo y se hacen actividades más profundas, parece que también está mal porque parece que vayamos a “colonizar” y si no se hace, también se critica porque muchos no son capaces de renunciar completamente a su vida y dejarlo todo. Así ¿cuál es la solución? ¿sentarnos en nuestro sofá sin hacer nada y criticar lo que hagan otras personas? Me parece que esta es la solución menos indicada. A todos aquellos anóminos que critican lo que hacen estas chicas y les dicen lo que tienen que hacer les diría que dejen de hacerlo si ellos no hacen precisamente aquello que dicen que hay que hacer. ¿Cómo se puede dar lecciones a la gente cuando uno está sentado cómodamente delante del ordenador? Como no os conozco, y no sé cuales han sido vuestras experiencias, me gustaría que aquellos que dicen lo que hay que hacer nos expliquen qué es lo que ellos han hecho.
Los grandes cambios se producen con pequeños gestos y me alegro de que haya personas que, por motivos humanos, inviertan su tiempo en ir a Senegal. Sí, humanos, porque sólo aquel que respete y se interese por el ser humano es capaz de dedicar su tiempo a realizar una estancia que implica renunciar a todas las comodidades de las que disfrutamos normalmente, ni que sea para comprender más el mundo en el que todos vivimos. Como dice Núria, es un pequeño paso, sí, pero en la buena dirección y desde aquí pido respeto y comprensión por aquel que se levanta de su sofá y hace algo, aunque sea un pequeño gesto.
Saludos,
Maria Jesús Guardiola Lago.
Hola, aventureres !!
Ja feia massa dies que esteu per allà baix sense que us hagi deixat un comentari al blog, així que avui, que ja esteu més o menys en l'equador de la vostra estada, m'hi he ficat.
Ja donen ganes de sentir-ho explicar, lo de la farmàcia, les cabanetes, lo del menjar,....ah, i lo de portar els animalons a parturar, jejeee... ja direu com prova això de fer de pastoretes!! ;-)
En fi, fins aviat! Continueu disfrutant- ho!
Ah, Moni, no sé si hauràs pogut veure la resposta que et vaig fer al facebook, pro va tot bé!! Anar passant el mes, a veure si al setembre donen alguna novetat, anar fent rehabilitació i tal,...tot bé.
Au, molts petons!
Jordi
Noies, molts ànims!!
A aquells o aquelles que parlen i critiquen sense donar la cara ni cas...
(per cert, anònim, saps que no els hi deixaven portar medecines?? és el que passa quan es parla sense saber de qué es parla)
Sabem molt bé que no esteu allí per fer turisme de beneficiència ni per fer penitència... Si esteu allí en podeu estar ben orgulloses, perquè la majoria de la gent ni s'atreveix!
Segur que després s'això, d'aquesta EXPERIÈNCIA, canvieu moltes coses en el vostre dia a dia i en les vostres relacions, i això és lo important. anar canviant a nivell micro i conscienciant als del voltant per arribar tenir un món molt millor que el tenim.
Continueu explicant-vos cosetes que per algo es va crear el blog, per continuar en contacte... ;P
Petonassos!!!
Yolanda Bardina i Toni Jiménez
Lleida
A yolanda i Toni... no hi ha cap restricció per portar paracetamols , alguns antibiòtics, vendatges i betadine...
Y dale con el pobre sofá !!! Es que en vuestra casa no teneis o nunca os habeis sentado en el ???
Felicidades a todos/as los participantes en el Campus Martingala y estoy ansioso de que me expliqueis lo guai y chachipiruli que es ir a pasear con las cabras del Sr.cabrero del sensegal. Será diferente de pasear las cabras del Sr. cabrero de Sta. Perpetua de la Mogoda o de Despeñaperros ??
Va a ser que si ??
Sí, por supuesto que tengo sofá y de hecho te escribo sentada en él, cómodamente, por cierto. Lo que quería decir es que desde mi sofá, que lo tengo y lo utilizo muchísimo, no se me ocurre criticar lo que hacen otras personas con esa acidez y desprecio, y mucho menos criticarlo de manera anónima y sin fundamentos, porque sigo sin saber si a parte de criticar hacéis algo más. Pero está visto que no se puede dar a entender a quien no quiere entender, ni hacer comprender ni llamar a la tolerancia a quien no es capaz de mirar más allá de su realidad más inmediata. Qué pena. Así que dejo ya de seguir escribiendo, renuncio a intentar que comprendáis ni siquiera de lo que estoy hablando.
Maria Jesús Guardiola Lago.
Maria Jesus... te entiendo.
Estimadas amigas: tras hallar por casualidad los campamentos solidarios de Setem en mi búsqueda por internet de causas justas, leo asombrada el alud de críticas que recibís y no puedo más que preguntarme hasta dónde llega el vacío que llena las vidas de estos energúmenos. Crueles y despiadados comentarios desde la tumbona, desde la tranquilidad del hogar, o desde la comodidad del despacho que, sin conocimiento y con denuedo, denigran la opción vital y el encomiable trabajo de unas jóvenes que dedican parte de sus merecidas vacaciones a conocer diferentes culturas y a socorrer dentro de sus posibilidades a los salvajes más necesitados del África Negra. No les prestéis oídos. Que nada altere vuestro rumbo solidario. Que estas críticas infundadas y sin fundamento no os desvíen de vuestro compromiso de ayuda al prójimo. Pensad que después del Senegal, o del Níger, o de dondequiera que estéis, os espera una miríada de poblados africanos que necesitan de vuesto apoyo desinteresado y vuestra colaboración desinhibida. Vuestro afán de construir un mundo mejor y más amable con los seres vivos humanos sin importar el sacrificio propio me recuerda en parte a los pioneros comunistas, a los auténticos cristianos y, por qué no, a la propia Guardia Civil, que todo lo dan sin esperar nada a cambio. ¡Ánimo campeonas! Ojalá el año que viene, muerto espero mi marido, podamos unirnos yo, Rocky y Balboa a vosotras en uno de estos incomparables y enriquecedores campamentos solidarios.
Un abrazo, de todo corazón.
Maria Remedios
Chus! Em deus un coktail dels bons! :D (parlant de coses no pertinents, ja que ens hi fiquem).
Per cert Núria... "que ni Espriu"? i aquestes críticas infundadas y si fudamento??? Així arribava jo a les redaccions de 100 paraules... als vuit anys, és clar. Si lo que no puede ser, no puede ser... y a demás... es imposible!
Au guapets... fins aviat!
Jo.
Publica un comentari a l'entrada