Després de deu dies intensos del nostre camp, ja tornem a escriure.
Varem marxar de Sare Coly el dijous al mati de la setmana passada per anar cap a Tambakounda. El dia abans varem fer una festa de despedida que nosaltres vam organitzar, pero ja us ho explicarem amb calma perque va ser un tant caotica.
A Tambakounda, on hi varem passar una nit, vam visitar La Lumiere, que es un centre\casa d'acollida per a nens. No hi havia massa nens en aquell moment, i tots ells estaven fent uns tallers de formacio que fan ara a l'estiu. Aixi que no varem poder estar amb ells com ens pensavem. Pero vam poder parlar amb els encarregats del centre i ens van explicar com funcionava. La gran majoria de nens arriben mitjançant la policia, que els troben mendigant pel carrer, forçats pels marabus que, sota l'engany de l'aprenentatge de l'Islam, recullen els nens de les families més pobres. Un cop a la Lumière, se'ls acull i es comença a buscar la seva familia originària. Molts d'aquests nens provenen de Guinea, Mali i Mauritania, pel que sovint aquesta tasca comporta molt de temps. A la Lumière se'ls hi ofereix un sostre, tots els àpats del dia, i una escolaritzacio. A més a més, durant els mesos de vacances, s'organitzen tallers de diferents oficis per a que el nen pugui escollir el que més li agradi. Aixi doncs, l'Astou, una noia d'uns trenta anys, s'encarrega de tots els nens, siguin molts o siguin pocs, els prepara el menjar, fa els deures amb ells, els renta la roba, els cuida molt; és com la seva mare. D'altra banda, a la oficina central de Tamba, s'encarreguen de la feina d'investigacio de l'origen del nen i possible seguiment de la convivència amb la familia, si és el cas.
Varem marxar de Tambakounda el divendres ben d'hora al mati i després de sis hores de viatge amb un cotxe encara prou decent, vam arribar a Dakar.
Fins avui hem estat voltant amunt i avall per la ciutat, hem visitat un centre que es diu AK BENN que el porta el germà Cristi. En aquest centre hi preparen diferents activitats per a nens, dones, jovent... és com un centre civic on també fan cures i ofereixen medicines bàsiques a aquells que ho necessiten i no poden pagar medicaments. Realment fan una gran feina.
Hem visitat el Llac Rosa, on ens van portar amb una barqueta que semblava que s'havia d'enfonsar en qualsevol moment! El llac Rosa té una concentracio de sal de 380 mg/litre (el mar té una concentracio salina de 140 mg/l aproximadament), hi ha bastanta gent que es passa el mati treient sal del llac i posant-la a unes barques per a poder-la vendre; pero el que guanyen no es gens just. Per cada barqueta plena de sal poden guanyar 5000 francs CFA (no arriba als 10 euros). Vam caminar fins a la platja, deserta, amb la sorra fina fina, i unes onades gegants! ens vam banyar una miqueta i tot!
Ahir vam visitar l'illa de Gorée, i vam entrar a la casa dels esclaus, on es troba la porta sense retorn. En aquest punt, s'emportaven els esclaus cap a America. En aquesta casa els pesaven i decidien quins eren vàlids per a portar-los cap al nou continent. . Realment era molt i molt dur. Aquells que estaven malalts els llançaven al mar, ple de taurons, sense cap mirament.
Avui hem visitat un centre d'Immigrants, Point d'Accueil Réfugies et Immigrants (PARI) que hi ha aqui a Dakar
D'aqui poca estona soparem i anirem a passar la nit a l'aeroport.
Per fi ens veurem, i podrem compartir i reflexionar sobre aquesta, la nostra GRAN EXPERIENCIA, tots junts, al nostre tant dessitjat sofà...
Gràcies a tots els que ens heu seguit i us seguirem informant sobre la tercera fase del camp que, com alguns sabeu, és la part més important; la sensibilitzacio al Nord.
dimecres, 25 d’agost del 2010
dilluns, 16 d’agost del 2010
Dilluns 16 d'agost
Pindon!
Arribades a l'equador del viatge, tenim moltes coses viscudes per explicar que mirarem de resumir-vos sera sera (poc a poc en pular...)
D'una banda, el contacte amb l'Ibrahima Gano, tècnic d'ADESC (encarregat de les CAF, es a dir, les Caixes d'Autofinançament) i la resta de l'equip ens ha permès conèixer la realitat de la regio de Velingara. A nivell de subsistència economica, les families depenen del cicle dels conreus i, per tant, es treballa intensament als camps quatre mesos a l'any, de juny a setembre, durant l'estacio de pluges. Els conreus principals son el cacauet, l'arros, el mill, blat de moro i coto entre d'altres. El treball d'aquests quatre mesos és el que abasteix a les families durant tot l'any. Els 8 mesos restants, les dures condicions climàtiques i l'absència de feina son la principal causa de que molts joves optin per l'emigracio. En aquest sentit, cal dir que aqui hi ha associacions que treballen per informar als joves sobre les problemàtiques associades a l'emigracio i, a la vegada, per afavorir el desenvolupament de l'activitat economica local, creant zones de regadiu que permeten altres tipus de conreus.
D'altra banda, la convivència amb les families ha estat molt intensa. Un dels canvis més remarcables que hem viscut aquesta setmana és el començament del Ramadan, un mes molt important pels musulmans (novè mes del calendari lunar). Durant 30 dies, la majoria de musulmans no beuen ni mengen des de la sortida fins a la posta de sol. Es un temps de reflexio, de forta vivencia religiosa i de solidaritat amb els més desafavorits. A Tongoulel, la familia ha viscut moments dificils i nosaltres hem intentat acompanyar-los. Als altres pobles, la resta hem seguit el seu dia a dia col.laborant amb les tasques quotidianes de treball al camp i a la casa, pero tambe hem creat moments de joc i rialles amb els més petits.
Al llarg d'aquests dies mirarem de fer-vos-en cinc cèntims, pero reserveu-nos una bona estona per quan us ho expliquem en persona!!!
A iango !
Fins demà!
Arribades a l'equador del viatge, tenim moltes coses viscudes per explicar que mirarem de resumir-vos sera sera (poc a poc en pular...)
D'una banda, el contacte amb l'Ibrahima Gano, tècnic d'ADESC (encarregat de les CAF, es a dir, les Caixes d'Autofinançament) i la resta de l'equip ens ha permès conèixer la realitat de la regio de Velingara. A nivell de subsistència economica, les families depenen del cicle dels conreus i, per tant, es treballa intensament als camps quatre mesos a l'any, de juny a setembre, durant l'estacio de pluges. Els conreus principals son el cacauet, l'arros, el mill, blat de moro i coto entre d'altres. El treball d'aquests quatre mesos és el que abasteix a les families durant tot l'any. Els 8 mesos restants, les dures condicions climàtiques i l'absència de feina son la principal causa de que molts joves optin per l'emigracio. En aquest sentit, cal dir que aqui hi ha associacions que treballen per informar als joves sobre les problemàtiques associades a l'emigracio i, a la vegada, per afavorir el desenvolupament de l'activitat economica local, creant zones de regadiu que permeten altres tipus de conreus.
D'altra banda, la convivència amb les families ha estat molt intensa. Un dels canvis més remarcables que hem viscut aquesta setmana és el començament del Ramadan, un mes molt important pels musulmans (novè mes del calendari lunar). Durant 30 dies, la majoria de musulmans no beuen ni mengen des de la sortida fins a la posta de sol. Es un temps de reflexio, de forta vivencia religiosa i de solidaritat amb els més desafavorits. A Tongoulel, la familia ha viscut moments dificils i nosaltres hem intentat acompanyar-los. Als altres pobles, la resta hem seguit el seu dia a dia col.laborant amb les tasques quotidianes de treball al camp i a la casa, pero tambe hem creat moments de joc i rialles amb els més petits.
Al llarg d'aquests dies mirarem de fer-vos-en cinc cèntims, pero reserveu-nos una bona estona per quan us ho expliquem en persona!!!
A iango !
Fins demà!
dimarts, 10 d’agost del 2010
Dimarts 10 d'agost
Ja estem instal.lades a les families! (on el temps encara passa meeees lent....)
Us escrivim des d'ADESC la Gemma i la Monica, enviades especials des de Sanghare,
ja que som les que estem mes aprop...
Ens vam quedar en el relat fins dijous....
Divendres ens vam reunir amb la cupula d'ADESC, per a fer les presentacions
oficials, l'explicacio dels projectes i les seves idees de futur...
Tambe ens vam presentar les components del grup i vam fer el planning de l'estada...
Despres vam anar a visitar el centre de salut de Sare Coly
No hi era la Marie Therese, estava a Dakar (tothom a qui haviem de visitar esta a Dakar...)
Pero vam parlar amb l'infermer i l'encarregat de la farmacia... aqui teniu una foto!
Us escrivim des d'ADESC la Gemma i la Monica, enviades especials des de Sanghare,
ja que som les que estem mes aprop...
Ens vam quedar en el relat fins dijous....
Divendres ens vam reunir amb la cupula d'ADESC, per a fer les presentacions
oficials, l'explicacio dels projectes i les seves idees de futur...
Tambe ens vam presentar les components del grup i vam fer el planning de l'estada...
Despres vam anar a visitar el centre de salut de Sare Coly
No hi era la Marie Therese, estava a Dakar (tothom a qui haviem de visitar esta a Dakar...)
Pero vam parlar amb l'infermer i l'encarregat de la farmacia... aqui teniu una foto!
Dissabte vam anar a passar el dia a Velingara! un passeig pel mercat i algunes compres,
i despres a dinar a casa la Dienaba que ens va ensenyar a cuinar un plat senegales mentre li feiem
de pinches i una amiga seva feia trenes a la Ingrid...
la tornada a ADESC va ser una odissea... en "car rapide" que en diuen ells...
pero que va estar 2h per a fer un trajecte de 9 km, que en cotxe fem en 15 minuts...
l'Afrique c'est comme çà!!!!
en properes entregues us explicarem la vida en families!
fins aviat!
divendres, 6 d’agost del 2010
les nostres casetes...
el dinar del primer dia a sare coli!
A l'Esther li encanta el menjar del Senegal... ;-P
El pou d'on treiem l'aigua!
com veieu, alla on anem creem expectacio entre els nens...
et voilà les nouvelles des de Sare Coly...
Ahir va ploure tot el mati, a la tarda vam tenir una llarga i interessant conversa
amb l'Ibrahima...
a la nit vam treure el cap en una celebracio de boda senegalesa a Sare Coly,
i vam fer algun intent de ballar, pero vam desistir en veure que be que balla tothom aqui!!!
avui reunio amb l'associacio per fer planning...
dema anem a Velingara, i diumenge ens repartirem
pels poblats amb les families!
(alli no tindrem internet...)
à bientôt!!!!
aqui el grupillo amb en Javier a Casablanca...
sort que ens va treure de l'aeroport una estona i ens va ensenyar casablanca
en un plis plas...i ens va convidar a sopar! genial! perque no sabiem el que ens esperava...
per cert, tant en aquesta com en l'anterior falta la susan... i aqui la monica q fa la foto...
unes fotos de sare coly (i casablanca...)
avui intentarem penjar algunes fotos!
aquestes som nosaltres amb l'Ibrahima Gano coordinador d'ADESC; l'associacio que ens acull...
dimecres, 4 d’agost del 2010
Ja som a Sare Colly Salle!!!!!!! :)
Pindon a tots!!! (bon dia en fulah, la llengua que estem aprenent...)
Ja estem instal.lades al poblat de Sare Colly Salle després de passar moltes aventuretes per casablanca i dakar. La màxima experiencia a dakar va ser agafar el transport public!!!Que emocionant i quina calor feia allà a dins!!Quan ja portavem una hora a l'autobus vam presenciar una persecucio policial: conductor nostre d'autobus vs. policia. El policia corria darrere l'autobus pero el nostre conductor no es va voler parar. Despres d'una rialla general a l'autobus va resultar que a dins del bus hi havia un militar que va saltar entre la gent molt enfadat i va obligar al conductor a parar-se!!!Automaticament l'autobus va quedar retingut i vam haver de baixar a buscar-ne un altre. Sort que hi havia una estudiant que ens va ajudar!!
A dakar vam fer gestions varies: vam anar a canviar diners al banc, vam anar a reclamar a royal air maroc per el retard de 12 hores del nostre avio i vam intentar anar a l'ambaixada pero feien horari d'estiu i no ens van voler atendre...
La tarda abans, vam tenir la sort de poder-nos trobar amb l'Anna i el seu company senegales, el Malat. Ens van parlar de la politica i l'economia actual de Senegal. El Senegal es un dels paisos del sud que comercia a nivell mundial, intenta tenir un comerç obert (amb Asia, America llatina, la UE...). Aquest model comercial esta molt influenciat per l'actual president de Senegal, Wade, antic professor d'economia que inenta fomentar infraestructures per atraure el turisme i les inversions estrangeres. Tanmateix, sembla ser que no s'inverteix tant a nivell de politica social. Aparentment s'han impulsat varis programes d'ajut social. Per exemple, el govern ha prohibit que els nens demanin almoïna al carrer sense frenar les màfies que hi han al darrere.
Aquella mateixa tarda vam estar mirant, en un bar, una lluita molt famosa entre dos senegalesos. La gent estava molt animada i durant el combat tothom va deixar les seves repectives feines per mirar-lo!!Hi van haver 3 hores d'espectacle previ al combat a on es van fer rituals (gri-gri) i balls. El gran combat va durar 45 segons!!!El lluitador jove, de 24 anys i originari de la regio de la Casamance, Bala Gaye no va necessitar mes temps per tombar el perdedor, de 38 anys, Bala Beye!!!Tot Senegal ho celebrava, pero sobretot les ètnies Diola i Mandinga, molt presents en la regio de la Casamance. Ja tenim tema de coversa per dies!!To be continued...la setmana que ve hi ha una altra lluita jejeje
El dia 3 d'agost a la matinada vam sortir de dakar direccio Velingara. En total van ser 10-11 hores de viatge pero no es van fer gens pesades, quin paisatge i quina xerrera (sobretot la Carla que no calla ni a sota l'aigua jejej, és broma)!!
Avui al mati hem esmorzat pa amb una truiteta de ceba, hem rentat roba, ens hem dutxat amb una palangana, hem anat a buscar aigua al pou, hem parlat amb els nens del poblat i ens han fet una classe de fulah!!I ara anem a dinar, que la Gemma, la Susan i la Monica ens l'han fet!!:) Bon profit a tots i fins aviat!!!!
Abraçades i petons des de Sare Colly!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ja estem instal.lades al poblat de Sare Colly Salle després de passar moltes aventuretes per casablanca i dakar. La màxima experiencia a dakar va ser agafar el transport public!!!Que emocionant i quina calor feia allà a dins!!Quan ja portavem una hora a l'autobus vam presenciar una persecucio policial: conductor nostre d'autobus vs. policia. El policia corria darrere l'autobus pero el nostre conductor no es va voler parar. Despres d'una rialla general a l'autobus va resultar que a dins del bus hi havia un militar que va saltar entre la gent molt enfadat i va obligar al conductor a parar-se!!!Automaticament l'autobus va quedar retingut i vam haver de baixar a buscar-ne un altre. Sort que hi havia una estudiant que ens va ajudar!!
A dakar vam fer gestions varies: vam anar a canviar diners al banc, vam anar a reclamar a royal air maroc per el retard de 12 hores del nostre avio i vam intentar anar a l'ambaixada pero feien horari d'estiu i no ens van voler atendre...
La tarda abans, vam tenir la sort de poder-nos trobar amb l'Anna i el seu company senegales, el Malat. Ens van parlar de la politica i l'economia actual de Senegal. El Senegal es un dels paisos del sud que comercia a nivell mundial, intenta tenir un comerç obert (amb Asia, America llatina, la UE...). Aquest model comercial esta molt influenciat per l'actual president de Senegal, Wade, antic professor d'economia que inenta fomentar infraestructures per atraure el turisme i les inversions estrangeres. Tanmateix, sembla ser que no s'inverteix tant a nivell de politica social. Aparentment s'han impulsat varis programes d'ajut social. Per exemple, el govern ha prohibit que els nens demanin almoïna al carrer sense frenar les màfies que hi han al darrere.
Aquella mateixa tarda vam estar mirant, en un bar, una lluita molt famosa entre dos senegalesos. La gent estava molt animada i durant el combat tothom va deixar les seves repectives feines per mirar-lo!!Hi van haver 3 hores d'espectacle previ al combat a on es van fer rituals (gri-gri) i balls. El gran combat va durar 45 segons!!!El lluitador jove, de 24 anys i originari de la regio de la Casamance, Bala Gaye no va necessitar mes temps per tombar el perdedor, de 38 anys, Bala Beye!!!Tot Senegal ho celebrava, pero sobretot les ètnies Diola i Mandinga, molt presents en la regio de la Casamance. Ja tenim tema de coversa per dies!!To be continued...la setmana que ve hi ha una altra lluita jejeje
El dia 3 d'agost a la matinada vam sortir de dakar direccio Velingara. En total van ser 10-11 hores de viatge pero no es van fer gens pesades, quin paisatge i quina xerrera (sobretot la Carla que no calla ni a sota l'aigua jejej, és broma)!!
Avui al mati hem esmorzat pa amb una truiteta de ceba, hem rentat roba, ens hem dutxat amb una palangana, hem anat a buscar aigua al pou, hem parlat amb els nens del poblat i ens han fet una classe de fulah!!I ara anem a dinar, que la Gemma, la Susan i la Monica ens l'han fet!!:) Bon profit a tots i fins aviat!!!!
Abraçades i petons des de Sare Colly!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)